19 oct 2020

28 sept 2020

 


Processó pel difunt:
cap paraula calmarà cap llàgrima perquè totes són indispensables

3 sept 2020

És senzill aquest estat del meu cos: amb ben poc estic satisfeta. Una mica de menjar i ja estic servida. Un parell de frases i ja he dit prou. Quatre horetes desperta i ja podria tornar a dormir. 

Qui dies passa, anys empeny. Que en passin tres mil. Que el record sigui més plàcid que aquest glop d'aigua tèbia.

1 jun 2020



dosificar l'energia com qui pesa la farina pel pa de pessic:
els llavis per a qui els pugui enyorar
els pits per a qui els pugui abastar
la força dels dits rabassuts per a qui la pugui assumir.

em trauré les lentilles, beuré aigua i me n'aniré a dormir sense preguntar a ningú "en què puc pensar".

16 mar 2020

El gessamí feia tanta olor i ara ja ni la recordo. M'emocionen encara les mateixes melodies -i deuen acabar totes com les flors blanques; però no en sento l'olor. 

16 feb 2020



acostaments anacrònics que no entenc i que ara em rellisquen perquè 
tengo yo mi corazón más fuerte que las columnitas del templo de Salomón


7 dic 2019

que aquestes orelletes no sentin res, que aquests ullets no vegin res, que aquestes dentetes no masteguin res, que aquest nas no olori res, que aquesta pell no piqui més.
tinc la laringe a l'alçada de les celles

______________
|
|
|
|
|
|
|
|
|

20 nov 2019

mal de panxa de buit i mal de cap de ple
+ el voler marxar però sense haver de decidir.
Et dic: fa anys que no agafo la llibreta ebria i escric de camí a casa, això és com tornar-te a escriure; t'ho dic i em sento ridícula perquè fa temps que no et penso ni t'escric.

El que ara és important és menys important pel fet que no fa temps que em persegueix?

Ara ja no tinc fred i tinc el nas a la mateixa temperatura que els llavis. És l'enèsim hivern, ja els col·lecciono. La vida ja no és una desconeguda; reconec el que ve i alhora només en reconec pròpiament el pas del temps: l'hivern, l'edredón, l'olor de principi de curs, les sopes, els excemes, la platja, les hores mortes, els horaris rígids, la nostàlgia, el cabell llarg, el cabell sec, les mosques i els mosquits, el fet de preferir el metro abans que el bus, les ganes de matinar, la sorra entre els dits, el número de dutxes al dia.

Is This less important just because This exists only since past may? That's the question.

No sé res de res ni conec un quart dels noms que em diuen al dia: egueixo enganxant enganxines de les fruites arreu on vaig, com quan tenia onze anys. Això és el que es manté.

No vull mocs. Fa fred. Tinc por del fred. El meu coll té fred i por del fred. He après a passar-ho malament a l'escenari però poder seguir vivint igual. Com avui. Què és el que em fa estar marxant sola abans de les 00h del festival on hem tocat? Estic cansada? Estic desganada perquè ara només em mola una cosa? Tinc fred? Necessito estar sola? Necessito gluten? Em falten drogues? Em sobren pitis? He fet un mal bolo? Hauria de tocar més? Tinc excemes? No he superat el que hauria d'haver superat? Estic poc connectada amb el meu cos? Arrisco zero? Estic embarassada? Tinc una fisura a l'anus? Em fan mal les sabates? 
mal de panxa de buit i mal de cap de ple

les escletxes entre el present i el passat s'obren al barri que ja no em pertany i
aquesta veu estranya que al principi deia "és la veu més lletja que he sentit mai" ara m'estira la mà quan m'acosto al precipici del soroll

trobo rastres de poca higiène arreu:
- pàgines que s'assemblen a altres pàgines
- persones que conec molt bé però no en sé el nom
- setmanes sense peus ni caps de setmana 
- colors ennuvolats on han de ser rosats
- carrers amb senyals de trànsit i nom de flors blanques

aprenc a llegir llegint. 
aprenc a tocar volent tocar.
els discursos poden no acabar-se mai si saps usar bé els signes de puntuació, . ! :  + ...

20 oct 2019

Cançons de Miquel Serra que voldria estar escrivint m'acompanyen fins a casa i en aquest trajecte tinc temps de preveure un canvi de perspectiva: el pes del silenci que embolcalla les pors que ara jugo a no mirar fa caure altra vegada la merda d'aquest estiu. 
A l'estiu hi havia tigres i feres ferotges que ara no veig, però jo no les he tancades en gàbies. No puc abaixar la guàrdia, no puc abaixar la guàrdia.

silenci o no tenir converses normals
=
desigual
+ / -
més o menys

23 ago 2019


hi ha vida fora la ciutat? jo que sé, la veritat, no m'hi veig, estem tots aquí ficats. Portem tota aquesta sobreestimulació a sobre i la coca a les butxaques i l’omega a joanic. La coca, el voler explotar i només poder implosionar, endins, endins i fer-se petit. Aquesta veu que portes dins i la que porto jo a dins, que només necessitem treure per sentir-nos part de tot això, part d’aquesta massa de gent estimada o admirada o invisible, vès a saber. Aquestes nits infinites escapant del son i de la mort i de qui sigui, gravades a foc a la meva pell.

La mà aquesta tatuada a la meva cuixa, la mà aquesta tatuada a l'altra cuixa, la cuixa aquesta amb què ahir tant ballava, la rajola aquesta acollint-me en la seva duresa. La meva duresa contra la seva duresa em fa pensar que sóc quasi líquida. 

Les ganes de demanar amor se'm queden aquí a la tràquea ennuegades o ennuegada jo. És estiu i les formigues tornen a escalar les meves muntanyes. Les miro passejant per la meva pell i a estones les confonc amb pigues. 

Quatre mans tocant la guitarra. 

Mans tatuades a les meves cuixes. La mà que no duc tatuada a la cuixa i no sé si és per la duresa de la rajola o per la meva pròpia o simplement perquè no la puc dur tatuada.

9 jun 2019

ARA flueixo tant (més. Menys) ahir que no tenia res a dir, només volia el contacte entre pells, i el trobava amb els gats, que alhora em feien al·lèrgia i tot era massa contradictori. Seia al sofà i acariciava el gat i em quedava pleníssima de pèls i apareixia la Maria amb el rodillo "Tarta:" i llavors l'Altre "con una pasada se gasta", com aquest moment, que ja ha passat, amb la seva llum, el seu color, la seva olor, el seu soroll, amb els seus minuts previs i els seus minuts posteriors. Ni parlava ni fumava mentre veia la mà del Max amb un porro tan ben liat, amb uns gestos mil·limetrats que jo no tinc en el meu repertori de gestos. No tenia res a dir. No parlo gaire, no tinc cos per això. Vull el contacte de la meva pell amb la vostra pell. Les abraçades sense complexos que us faig quan us faig abraçades sense complexos.

12 may 2019


les is i les maneres de parlar que ens inventem per crear el nostre espai privat
no sé
res em surt bé però alhora sento una espècie de consistència i emoció perpètua que molt bé.
falta acabar d'aprendre això que res conclou, que tots els actes són estèrils respecte el seu propòsit inicial. però rics en tota la resta del que sigui
no?
rics en els petits detalls -esos giritos.

em trenquen el cor o me l'inflen


26 mar 2019

bruteja la meva manera d'aprendre, d'escoltar, d'escriure, de pensar, de parlar
brutejo fins i tot en dir-li que l'estimo i en deixar d'estimar-la
també la meva inseguretat és bruta i queda camuflada entre tanta dispersió

són brutes les notes que canto i en la seva brutícia m'acomodo

24 feb 2019

xacres o forats del cul

4 ene 2019




he après a no saber estimar


20 nov 2018

I si són plans diferents, aquest i el de la realitat o racionalitat o com li diguis, com els lligues? Què els fa coincidir en el temps? O en l'espai? On coincideixen? On és el cordó umbilical?



Més vegades banc de peixos. Més vegades seguir-te. Més vegades repetir el gest i veure que al meu pla era així i al teu era aixà.






























9 nov 2018

quan escolto aquest tema, sento els beats venint de dins meu 
https://open.spotify.com/track/2P7nlxdHtiJ4CJhB0YPZwX

5 nov 2018

de
este
agua
no
beberé