Potser tinc son de temps i de dies i de cerveses al sol i de lectures a l'aire lliure.
Si el so d'una trompeta em curés, seguiria sortint de casa.

escolta,
tu,
com dir-t'ho,
bé,
no ho sé,
fas coses una mica rares.

"las cosas son así todo es extraordinario
peor sería que tuvieras hambre
o que en la calle te dijeran fea"
                                         J.A Goytisolo

cinc allà a la vegada i cinc vegades que no ho has vist, cinc, cap més ni cap menys

-i no sé per què dic cinc

enyora-ho

enyora-ho

enyora-ho per sempre 

mentre respiris

enyora-ho

enyora-ho mentre t'oblida

i el buit s'omple d'ecos

llunyans

i cadascú ho entén com vol, però el cas és que som aquí, no?

Ara sí que estic morta. Ara sí que els ulls se'm queden fixats arreu sense mirar. Ara sí que seguiria qualsevol que em guiés on fos. Ara sí que m'entregaria a aquest seient de metro per sempre. Ara sí que noto el meu cos evidenciant-me l'absurditat de l'ordre. Ara sí que noto el meu estómac treballar mentre jo faig veure que escric alguna cosa. Ara sí que els sorolls del món em semblen irritants. Ara sí que no sé què cony faig aquí. Ara sí que vull dormir.