la manera com agafa el telèfon, somriu i diu 

estoy en cataluña

i com es toca el cabell, mentrestant, em sorpren i em fa pensar que

tinc una glopada de veu(, sempre,) preparada per sortir-me propulsada per la boca.

són cops.

(penso en/amb triangles i altres continents)

sempre podem fondre l'armadura per fer-ne espases.

serà per algun motiu que mmmmmmai sabem com continuar la pputa frase

"nous savons que l'office du moine n'est pas d'enseigner mais de pleurer"

la direcció tan fàcil 
i sabuda dels teus llavis 
(m'ho miro des de fora)

els dits sobre la cintura d'aquell somriure
o de la guitarra 
o d'altres eclipsis

petons a la boca 
del metro.

me'ls sé,
(m'ho miro des de fora)


és estimulant 

anirem a suïssa a fer esboços
i tot per no voler semblar una tele regional que emet sardanes
i punt.
sofrosine
nefrosino
senifrose

hòstia.

l'enèsim silenci

(sisplau,)