9 dic 2014

- Estás pensando en algo, querida, y eso hace que te olvides de hablar.

L. Carroll

3 dic 2014

αρσενικοσ - pur verí. estàs content del silenci que cago/ploro? cago cago surto al matí de casa i el cagarro surt amb mi. menjo un sol peixet i els llavis ja tenen gust de vagineta saladeta. pro si no n'has tastat cap, flipada. però potser tinc tanta pena que m'ho invento. "està bé" perquè la vergonya és una mala pputa. és una mala pècora i la pècora sembla un peix (com digué nosequí - un quilo de pècora sisplau) i això em torna a dur als llavis. El cagarro plora i demana llibertat i jo el deixo anar perquè sóc liberal i tant. i li dic estàs content amb això? i o bé no respon o bé diu
δεν ξερω
i jo prenc un peixet i bec un quinto a un bar ple de peixets i jo faig gluglu i m'ofego en grec i passo temps amb gent molt estranya de noms bíblics i no ho suporto -ara- perquè és temps que he d'omplir perquè tu ja no em dius res o jo ja no et dic res perquè hi ha vergonya -pècora. "hem de beure licors forts de cincuanta graus o més" i cremar-nos del tot l'un a l'altra i fondre aquest gel tan cruel. peixet. em tiro rotets amb gust de peixet i sonen ben profunds des del fons del mar.

2 dic 2014

dejoer platoy la comía
de fababaha bahaba hatiga que me dang

24 nov 2014

10 nov 2014

3 nov 2014

Els cabells em cauen i em mullen tota l'esquena. L'olor del xiclet de la boca de la dona que seu al meu costat es baralla amb el gust de xocolata dels trossets que m'han quedat entre les dents. Aquest seient em va petit. Tinc gana,
em marejo, em desmaio i el meu cap cau inert sobre l'espatlla de la dona del xiclet i s'espanta, i el llibre que llegeix cau sobre els apunts de química del noi que estudia amb pressa al seu costat. I llavors ella crida una mica i no sap si amb les mans m'ha d'agafar el cap o ha de donar-me cops o m'ha de fer petons, però no fa res, i el noi es molesta per aquesta situació tan inesperada que impedeix el seu frenètic estudi. 
Em rentaria el cabell amb l'olor del xiclet de la dona que llegeix. M'adono que tinc la punta del peu aixecada. L'abaixo. Em sorprèn la veu profunda del noi dels ulls sortits que deixa seure la senyora somrient
"vol seure?"
"síííí, gràcies".
No ploris, sisplau, que vas molt maca. Si em pinto les ungles, els dits em pesen més i toco pitjor. Està claríssim.

2 nov 2014


Desde que me escribiste, en aquel día tan claro y lejano, he querido explicarte, que no puedo irme de los días, ni regresar a tiempo al otro tiempo. No te he olvidado -las noches son largas y difíciles.
El agua. El barco y el muelle y la ida, que te fue haciendo tan chica, desde mis ojos, encarcelados en aquella ventana redonda, que tú mirabas para guardarme en tu corazón. Todo esto está intacto. 
Después vinieron los días, nuevos de ti. Hoy, quisiera que mi sol te tocara. 
Te digo que tu niña es mi niña, los personajes títeres, arreglados en su gran cuarto de vidrio, son de las dos. Es tuyo el huipil con listones solferinos. Mías las plazas viejas de tu París, sobre todas ellas, la maravillosa -Des Vosges, tan olvidada y tan firme.
Los caracoles y la muñeca-novia, es tuya también -es decir, eres tú. Su vestido, es el mismo que no quiso quitarse el día de la boda con nadie, cuando la encontramos casi dormida en el piso sucio de una calle.
Mis faldas con olanes de encaje, y la blusa antigua que siempre llevaba hacen el retrato ausente de una sola persona. Pero el color de tu piel, de tus ojos y tu pelo cambia con el viento de México. 
Tú también sabes que todo lo que mis ojos ven y que toco conmigo misma, desde todas las distancias, es Diego. La caricia de las telas, el color del color, los alambres, los nervios, los lápices, las hojas, el polvo, las células, la guerra y el sol, todo lo que se vive en los minutos de los no-relojes y los no-calendarios y de las no-miradas vacías, es él. 
Tú lo sentiste, por esto dejaste que me trajera el barco desde Havre, dónde tú nunca me dijiste adiós.
Te seguiré escribiendo con mis ojos, siempre. Besos a la niña...
FK