em falten llaços per crear coses belles i entendre per què aquesta gota freda que em cau al cap em fa somriure i pensar que em falten llaços per crear coses belles i entendre per què que ens passem la pilota d'un camp a l'altre perd el sentit ara que plou tant

la pressió ja només la sento a les parets de l'estómac; prenc camamilles

sóc un instrument més de la inevitable fatalitat i les paraules de la gent, lírica premonitòria.

no hi ha cafès innocents

no hi ha traços innocents

no hi ha silencis innocents
no hi ha gestos innocents

el desembre congelat, corones de flors i tot aquest escàndol

Estamos todos jodidos

"el pitjor amic d'un vaixell és un port
el millor amic del cor és la sang
el millor amic del nord és seguir buscant"

https://open.spotify.com/track/5rUZeIC4e25ET8elsg0abt

Si moro ara, després d'una caiguda lliure directa a la profunda foscor, moriré amb llàgrimes que et pertanyen, encara. L'aigua salada del mar que m'haurà bressolat en el meu últim alè serà per sempre més el meu plor i arribarà fins les platges per mullar-te els peus les tardes de primavera. 
Banyarà la teva pell, cruel ignorant, que necessitaràs rentar després perquè la sal no et piqui.