I cantar no he desitjat mai cap cos com el teu altra vegada per fi sisplau gràcies
tot i que jo vull seguir, vull seguir, vull seguir, vull esgotar-me altra vegada fins l'última gota, fins l'últim alè.

a la carn, 
a la pell, 
als dits, 
als llavis.
de la sospita al tacte

"Jo no faré composicions, faré destruccions. Cantaré la cançó d'algú i a poc a poc l'aniré destruint. Ben cruelment. Ben a poc a poc. Com quan bulls una granota o un gripau blau babau." 16/04/2015

em passa (empassa) això que apreto massa les dents

Estic tranquil·la. Sóc el continent de tot això, n'estic plena. En sóc el continent -o el contenidor. 

Estic tranquil·la. Sota els trenta quilòmetres d'aigua hi ha tota la terra del món, tota la sorra del món, tota la flora del món. La terra hi serà sempre.

Les onades marquen les meves inspiracions. Activo la faja abdominal, saco la voz. Estic plena d'aigua i la terra m'atrau cap a baix i em suporta. Demà també hi serà.

Són pedres. És sorra. Són pedres. No em pesen. Sóc el continent. Sóc àfrica, sóc la península egea.

ἠθελα να 'μαι σὐννεφο να με φυσἀ τ'αγἐρι

να με φυσἠξει μια βραδιἀ κοντἀ σου να με φἐρει

No m'avanço, busco la precisió. El moment just en què es tanquen les portes és el temps que necessito per llegir la paraula clau de la frase de l'interior. La bocina que sona pel carrer és exactment la nota que seguia la melodia que cantava dins el meu cap. Arribem al poblesec i sona la cançó que em calia per voler quedar-m'hi. 

Aquest cel blau i el punt just de brisa per assaborir el gust de l'estiu.

La quantitat exacta de nostàlgia per què l'enyor sigui dolç encara.