dosificar l'energia com qui pesa la farina pel pa de pessic:
els llavis per a qui els pugui enyorar
els pits per a qui els pugui abastar
la força dels dits rabassuts per a qui la pugui assumir.

em trauré les lentilles, beuré aigua i me n'aniré a dormir sense preguntar a ningú "en què puc pensar".

El gessamí feia tanta olor i ara ja ni la recordo. M'emocionen encara les mateixes melodies -i deuen acabar totes com les flors blanques; però no en sento l'olor. 

acostaments anacrònics que no entenc i que ara em rellisquen perquè 

tengo yo mi corazón más fuerte que las columnitas del templo de Salomón

que aquestes orelletes no sentin res, que aquests ullets no vegin res, que aquestes dentetes no masteguin res, que aquest nas no olori res, que aquesta pell no piqui més.

tinc la laringe a l'alçada de les celles

______________

|

|

|

|

|

|

|

|

|

mal de panxa de buit i mal de cap de ple
+ el voler marxar però sense haver de decidir.
Et dic: fa anys que no agafo la llibreta ebria i escric de camí a casa, això és com tornar-te a escriure; t'ho dic i em sento ridícula perquè fa temps que no et penso ni t'escric.

El que ara és important és menys important pel fet que no fa temps que em persegueix?

Ara ja no tinc fred i tinc el nas a la mateixa temperatura que els llavis. És l'enèsim hivern, ja els col·lecciono. La vida ja no és una desconeguda; reconec el que ve i alhora només en reconec pròpiament el pas del temps: l'hivern, l'edredón, l'olor de principi de curs, les sopes, els excemes, la platja, les hores mortes, els horaris rígids, la nostàlgia, el cabell llarg, el cabell sec, les mosques i els mosquits, el fet de preferir el metro abans que el bus, les ganes de matinar, la sorra entre els dits, el número de dutxes al dia.

Is This less important just because This exists only since past may? That's the question.

No sé res de res ni conec un quart dels noms que em diuen al dia: egueixo enganxant enganxines de les fruites arreu on vaig, com quan tenia onze anys. Això és el que es manté.

No vull mocs. Fa fred. Tinc por del fred. El meu coll té fred i por del fred. He après a passar-ho malament a l'escenari però poder seguir vivint igual. Com avui. Què és el que em fa estar marxant sola abans de les 00h del festival on hem tocat? Estic cansada? Estic desganada perquè ara només em mola una cosa? Tinc fred? Necessito estar sola? Necessito gluten? Em falten drogues? Em sobren pitis? He fet un mal bolo? Hauria de tocar més? Tinc excemes? No he superat el que hauria d'haver superat? Estic poc connectada amb el meu cos? Arrisco zero? Estic embarassada? Tinc una fisura a l'anus? Em fan mal les sabates? 
mal de panxa de buit i mal de cap de ple

les escletxes entre el present i el passat s'obren al barri que ja no em pertany i
aquesta veu estranya que al principi deia "és la veu més lletja que he sentit mai" ara m'estira la mà quan m'acosto al precipici del soroll

trobo rastres de poca higiène arreu:
- pàgines que s'assemblen a altres pàgines
- persones que conec molt bé però no en sé el nom
- setmanes sense peus ni caps de setmana 
- colors ennuvolats on han de ser rosats
- carrers amb senyals de trànsit i nom de flors blanques

aprenc a llegir llegint. 
aprenc a tocar volent tocar.
els discursos poden no acabar-se mai si saps usar bé els signes de puntuació, . ! :  + ...

Cançons de Miquel Serra que voldria estar escrivint m'acompanyen fins a casa i en aquest trajecte tinc temps de preveure un canvi de perspectiva: el pes del silenci que embolcalla les pors que ara jugo a no mirar fa caure altra vegada la merda d'aquest estiu. 
A l'estiu hi havia tigres i feres ferotges que ara no veig, però jo no les he tancades en gàbies. No puc abaixar la guàrdia, no puc abaixar la guàrdia.

silenci o no tenir converses normals
=
desigual
+ / -
més o menys