el meu cor, si encara el tinc, és de pols. 
de dividir l'indivisible, n'ha quedat només pols i,
a poc a poc, el vaig traient dissolt en llàgrimes

l'heroisme del fracàs

posa a prova la seva elasticitat
s'expandeix més enllà dels seus propis límits
se sotmet a la màxima pressió del creixement desbordat

...i quan és que explota i esquitxa tant?

Necessitats d'aigua com estam, encara parlen de "mal temps" quan ha de ploure. 

Ponç Pons

Desdoblament equívoc.
Et tremolen les mans pel meu crit
i les amagues a les butxaques. 
Si sabessis que qui t'estira les mànigues
o el coll de l'abric
no sóc jo sinó el crit, 
vindries amb mi?

se'm fa sempre tan tard

la llibertat del gest
o el gest com a manifestació de llibertat
o la llibertat expressada amb el gest 
o el test que em cau al cap