I si són plans diferents, aquest i el de la realitat o racionalitat o com li diguis, com els lligues? Què els fa coincidir en el temps? O en l'espai? On coincideixen? On és el cordó umbilical?

Més vegades banc de peixos. Més vegades seguir-te. Més vegades repetir el gest i veure que al meu pla era així i al teu era aixà.

quan escolto aquest tema, sento els beats venint de dins meu 
https://open.spotify.com/track/2P7nlxdHtiJ4CJhB0YPZwX

de
este
agua
no
beberé

Se'm barregen l'olor de la terra humida de la nit d'estiu i la de l'asfalt a la matinada; les carícies al taxi i les carícies del matí. Se'm despleguen per uns segons les pessigolles a la panxa i de seguida desapareixen 

sense deixar-hi el pes de la decepció; 

només el buit de la confusió.

    ara ve tot el que ja em conec

oti thelis, oti thelis 

l'espai que comparteixes amb aquella música, gravada fa tant temps lluny d'aquí, es desplega i t'embolcalla cada vegada que acaba la cançó.

durant cinc segons ets dins d'un altre lloc i en un altre temps

cinc segons per què les tecles respirin

i les mans recuperin els gestos inusats. 

Després tot torna a ser normal.

Seiem a la taula set d'un bar qualsevol i treu de la bossa un bloc de notes gran i un pinzell i un pot de tinta. Mentre pronuncia síl·labes que mai hauria imaginat juntes, suca amb delicadesa la punta del pinzell a la tinta. Em mira fixament als ulls durant un segon o dos, el que dura una pausa dramàtica, i, sense que m'ho esperi, traça unes línies al primer full del bloc que tot just ara estrena. Un dibuix de línies negres, irregulars, segures. De seguida passa pàgina i torna a repetir el procediment, però aquesta vegada el dibuix em recorda a una casa o a un paller. I així diverses vegades mentre segueix parlant aquesta llengua indesxifrable. Xinès, dedueixo, pels caràcters que dibuixa.