les is i les maneres de parlar que ens inventem per crear el nostre espai privat

no sé

res em surt bé però alhora sento una espècie de consistència i emoció perpètua que molt bé.

falta acabar d'aprendre això que res conclou, que tots els actes són estèrils respecte el seu propòsit inicial. però rics en tota la resta del que sigui

no?

rics en els petits detalls -esos giritos.

em trenquen el cor o me l'inflen

bruteja la meva manera d'aprendre, d'escoltar, d'escriure, de pensar, de parlar
brutejo fins i tot en dir-li que l'estimo i en deixar d'estimar-la
també la meva inseguretat és bruta i queda camuflada entre tanta dispersió

són brutes les notes que canto i en la seva brutícia m'acomodo

xacres o forats del cul

he après a no saber estimar

I si són plans diferents, aquest i el de la realitat o racionalitat o com li diguis, com els lligues? Què els fa coincidir en el temps? O en l'espai? On coincideixen? On és el cordó umbilical?

Més vegades banc de peixos. Més vegades seguir-te. Més vegades repetir el gest i veure que al meu pla era així i al teu era aixà.

quan escolto aquest tema, sento els beats venint de dins meu 
https://open.spotify.com/track/2P7nlxdHtiJ4CJhB0YPZwX

de
este
agua
no
beberé