Processó pel difunt:

cap paraula calmarà cap llàgrima perquè totes són indispensables

És senzill aquest estat del meu cos: amb ben poc estic satisfeta. Una mica de menjar i ja estic servida. Un parell de frases i ja he dit prou. Quatre horetes desperta i ja podria tornar a dormir. 

Qui dies passa, anys empeny. Que en passin tres mil. Que el record sigui més plàcid que aquest glop d'aigua tèbia.

dosificar l'energia com qui pesa la farina pel pa de pessic:
els llavis per a qui els pugui enyorar
els pits per a qui els pugui abastar
la força dels dits rabassuts per a qui la pugui assumir.

em trauré les lentilles, beuré aigua i me n'aniré a dormir sense preguntar a ningú "en què puc pensar".

El gessamí feia tanta olor i ara ja ni la recordo. M'emocionen encara les mateixes melodies -i deuen acabar totes com les flors blanques; però no en sento l'olor. 

acostaments anacrònics que no entenc i que ara em rellisquen perquè 

tengo yo mi corazón más fuerte que las columnitas del templo de Salomón

que aquestes orelletes no sentin res, que aquests ullets no vegin res, que aquestes dentetes no masteguin res, que aquest nas no olori res, que aquesta pell no piqui més.

tinc la laringe a l'alçada de les celles

______________

|

|

|

|

|

|

|

|

|