S'acaba l'agost i em recordo tot just fa un any escrivint aquesta mateixa frase. 

Tantes habitacions i tants mals intents de tot, voràgine de dies i gent i sales d'estar mal il·luminades, hores i hores amb el cap a trenta forats diferents, llàgrimes sinceres i llàgrimes com crits que demanaven les carícies que encara no em sabia fer, cops i cops i cops contra un mur que no era capaç de veure, verborrea estèril.

a dibujar esta rosa

ayúdame caballero

a dibujar esta rosa

que estoy solito y no puedo

dibujarla tan hermosa

cantiña de la rosa

Por llanto iban mis ojos

a la fuente del querer,

contra más agua cogían

más veces querían volver.

M'he reconciliat una mica amb el fred aquests últims dies gràcies al caliu de la gent i a la contradicció poètica d'aquest paisatge de gel i de foc.

Islàndia és una illa, al cap i a la fi.