La meva pell llavors, com en aquell record, com en aquell moment gens gratuït. 

Fa temps que fa temps que fa temps que

tants i tants planetes com hi ha al cel

tants i tants estels com hi ha dins teu

som de tantes formes com hi ha al cel

som de totes formes partícules de déu

J. Pons

(som-hi)

Hacer. Hacer algo, hacer el bien, hacer pis, hacer tiempo, la acción en todas sus barajas. Pero detrás de toda acción había una protesta, porque todo hacer significa salir de para llegar a, o mover algo para que estuviera allí y no allí, o entrar en esa casa en vez de no entrar o entrar en la de al lado, es decir que en todo acto había la admisión de una carencia, de algo no hecho todavía y que era posible hacer, la protesta tácita frente a la contínua evidencia de la falta, de la merma, de la parvedad del presente.

 J. Cortázar

Aquesta diu vol, i després dol. Vol i dol. Que és això que ens passa, això del vol i dol.
I llavors fa mmm i ah. Mmm ah ah. Com qui diu mmm i després ah. Clar, de vol i de dol. De Vol i Dol.
(I, per si en queda algun dubte, acaba mort)

fa mil anys que vas oblidar el so de la trompeta
fa mil anys que no et talles els cabells
fa mil anys que no em cantes
fa mil anys que no et preparo una amanida d'arròs
fa mil anys que perdo els anys pel carrer
fa mil anys que tinc gana
fa mil anys que no ens mirem les mans
fa mil anys que t'espero
fa mil anys que et trobo
fa mil anys que dic
demà

- Edu, si et creixés una mata de pèl blanc aquí, just a sobre el front, què faries?

- Primer de tot? Una festa.

- Una festa?

- Sí, una festa per celebrar que em torna a créixer el cabell.

- Ah. I després?

- I després, possiblement, tallar-m'ho, ja que no sé si seria bo crear una moda que ni jo mateix em veig capaç de seguir.

I llavors Sòcrates va dir no-sé-què sobre 

el pensament i el diàleg 

que tots tenim un rellotge a casa
(però potser ens ho passarem per l'arc de triomf, ja que podem -o volem)

Jo he pensat

que si poguéssim deixar de pensar, podríem morir cada dia quan anéssim a dormir, i així despertar-nos per saber per què som vius.

(quotidianitat i tantes coses volgudes que no acaben de desaparèixer)

.