el desembre congelat, corones de flors i tot aquest escàndol

Estamos todos jodidos

"el pitjor amic d'un vaixell és un port
el millor amic del cor és la sang
el millor amic del nord és seguir buscant"

https://open.spotify.com/track/5rUZeIC4e25ET8elsg0abt

Si moro ara, després d'una caiguda lliure directa a la profunda foscor, moriré amb llàgrimes que et pertanyen, encara. L'aigua salada del mar que m'haurà bressolat en el meu últim alè serà per sempre més el meu plor i arribarà fins les platges per mullar-te els peus les tardes de primavera. 
Banyarà la teva pell, cruel ignorant, que necessitaràs rentar després perquè la sal no et piqui.

un petit regal de la tardor, arrugat a la butxaca de l'abric, m'ha escopit a la cara l'error i la pena del meu cos extraviat en sofàs aliens

i m'ha recordat el so dels cants ancestrals de dol pels meus fills que mai no has vist

són dies el que visc.

Garry Winogrand

S'acaba l'agost i em recordo tot just fa un any escrivint aquesta mateixa frase. 

Tantes habitacions i tants mals intents de tot, voràgine de dies i gent i sales d'estar mal il·luminades, hores i hores amb el cap a trenta forats diferents, llàgrimes sinceres i llàgrimes com crits que demanaven les carícies que encara no em sabia fer, cops i cops i cops contra un mur que no era capaç de veure, verborrea estèril.

a dibujar esta rosa

ayúdame caballero

a dibujar esta rosa

que estoy solito y no puedo

dibujarla tan hermosa

cantiña de la rosa

Por llanto iban mis ojos

a la fuente del querer,

contra más agua cogían

más veces querían volver.

M'he reconciliat una mica amb el fred aquests últims dies gràcies al caliu de la gent i a la contradicció poètica d'aquest paisatge de gel i de foc.

Islàndia és una illa, al cap i a la fi.

Μἀνα μου τα, μἀνα μου τα λουλοὐδια μου
συχνἀ να τα ποτἰζεις, ωχ, μἀνα μου γλυκιἀ,
συχνἀ να τα ποτἰζεις, ωχ, φεὐγω κι ἐχε γεια

κἀθε πρωἰ, κἀθε πρωἰ με τη δροσιἀ
το βρἀδυ με το δἀκρυ, ωχ, μἀνα μου γλυκιἀ,
το βρἀδυ με το δἀκρυ, ωχ, φεὐγω κι ἐχε γεια

un vent huracanat m'ha dut aquí a batzegades
rodejada de fulles seques,
llençols i coixineres.

mort, per fi, el moribund, alcem els gots i brindem per l'estiu que arriba.

la nevera s'omple de iogurts i cogombres

i l'habitació, del teu gest a les cordes.

Jʼai lu quʼautrefois en Amérique, les Indiens voyant lʼeffet étonnant des armes à feu, ramassoient à terre des balles de mousquet; puis les jettant avec la main en faisant un grand bruit de la bouche, ils étoient tout surpris de nʼavoir tue personne. 

J.J Rousseau - Essai sur l'origine des langues

"no sé com mirar-m'ho, 

clar com és"

anda y dime y no te calles
anda y dime y no te calles
y dime lo que yo te he hecho
pa por la tarde besarme
y después quitarme el beso

el gest

dur faldilles llargues és com dur roba estesa

http://mariaarnalimarcelbages.bandcamp.com/track/no-he-desitjat-mai-cap-cos-com-el-teu http://mariaarnalimarcelbages.bandcamp.com/track/no-he-desitjat-mai-cap-cos-com-el-teu http://mariaarnalimarcelbages.bandcamp.com/track/no-he-desitjat-mai-cap-cos-com-el-teu http://mariaarnalimarcelbages.bandcamp.com/track/no-he-desitjat-mai-cap-cos-com-el-teu 

ens sedimentem a les pedres més antigues de Barcelona

https://www.youtube.com/watch?v=2evaC0IeZDw

maleït afany teleològic

de Raimon Bolíbar

"[...]car pour faire sentir le repos, il faut que quelque chose dʼantérieur le suspende, & ce quelque chose ne peut être que la Dissonance, ou le sentiment implicite de la Dissonance."

Dictionnaire de musique, J.J.R

fiquem-nos dins de l'aigua i no pensem en res.
em fumo un cigarret,
hi volen les cortines, s'hi fan melismes, hi cauen ametlles.

Passats deu anys, tenim una comunitat en constant creixement, diversa i activa al continent europeu, i comptem amb escoles, tallers, classes magistrals i maneres de trobar un filó o una corda on agafar-se. Enguany és un any especial i per això oferim un esdeveniment més ampli, més enllà de l'escola i del festival, i hi haurà actes especials; creu-t'ho, va, i posa't les lentilles. És un plaer per nosaltres poder anunciar les visites d'aquests intèrprets japonesos, que no tenen res a veure amb altres japonesos que no són intèrprets.

canto a la vida plena

des de la vida buida

http://mariaarnalimarcelbages.bandcamp.com/track/can-de-lovidi-a-la-vida

he somiat que tornava al dia 1
"poc a poc.   poc     a       poc.            poc          a       poc          a      poc."

era un home petit i el piano li anava gran

desnudar

tanto monta tarta tonta

ξἐνη

Sempre són certes les paraules d'experiència dels altres i sento llàstima de trobar-me en aquest punt que em dóna perspectiva.

Per què renunciar a les deformitats de la immediatesa, a la mesura exagerada de les coses quan m'exploten a la cara?

(o és potser "la mesura exagerada de les coses just abans d'explotar-me a la cara?")

(o és potser "la mesura exagerada de les coses just després d'explotar-me a la cara?"). Tinc problemes amb la cronologia dels fets.

"esto no se para,

esto nos separa"

tu no ho veus encara, però ja tens la cara tacada i les ungles brutes de terra.