estic triant oblidar les intensitats: arribar a casa, seure davant l'últim forat negre i seguir excavant.
sola. tota sola.
ara les foscors són només les dificultats que trobo en el moviment i en el so. sola. tota sola. insisteixo tota sola, torno al principi i m'hi estic hores i hores, faig nusos i els desfaig només per la bellesa del traç. però sempre sola.
trio oblidar la preocupació pel gust d'aquest estar sola.
trio estar sola després de les abraçades i els petons.
sola. tota sola.
després algú diu que "Ells senten més que la resta" i jo els miro parlar d'Ells mateixos i mirar-se; deu ser que trien no oblidar, que en lloc de seure-hi davant, s'hi llencen, al buit.
es pot caure al buit no estant sola?
segurament no. però callo. perquè estic sola,
tota sola.