Cançons de Miquel Serra que voldria estar escrivint m'acompanyen fins a casa i en aquest trajecte tinc temps de preveure un canvi de perspectiva: el pes del silenci que embolcalla les pors que ara jugo a no mirar fa caure altra vegada la merda d'aquest estiu.
A l'estiu hi havia tigres i feres ferotges que ara no veig, però jo no les he tancades en gàbies. No puc abaixar la guàrdia, no puc abaixar la guàrdia.
silenci o no tenir converses normals
=
desigual
+ / -
més o menys
