acabaré arrugada com una pansa 

i sortiré als llibres de receptes

creu que ha descobert un nou món més càlid

y esto no deja de ser una canción desde el alma
soooooooooooooool

que me calma

sempre s'acaben molt abans la paciència i les paraules que la necessitat i el tacte.
una pena.
olé, pepe.

L'Alba no para de dir-m'ho: no en tinc; m'enganyen. Que hi ha pedres, al ventre, a la sabata, a les croquetes, al limoncello, als llits de metre setanta. 

L'A, ah, ah, ah, ah, em cuina un pollastre i no el desploma -perquè treure plomes no és el mateix que caure a pes per la finestra, pel pes de les pedres del ventre. Però no, no li treu les plomes, i s'adona que la disfressa no serveix ni d'excusa per cridar més fort, per reventar les tecles i entendre-ho tot una mica. O per almenys tocar-li els pits. 

Cap excusa, Alba.

-i, mentrestant, el pollastre jau mort sobre el metall, farcit de llimona o de pedres. 

Aquí ningú està content: el pare ha trencat l'agulla del Tocadiscos.

L'Alba sap que és fals.

(sentencio:)

cal més precisió.

el retrat que va fer l'Helena

Relena

d'una Tarta;

a veure si és veritat.

tens un nom molt bonic.

espero aquí.

(mmés sobres)

dinamitzar o amanir o presuponer la maldad de los dioses.

últimament crido molt i gasto taps de cera.

el padre ha volvido enfadado, qué pena, pe quena.

em deixa en pau, que bé.

amén.

ara l'ordinador no em deixa publicar res perquè està constipat

no és prou gran perquè t'agradi, 
no t'agrada prou perquè sigui gran
(has de deixar de pensar a fer música
per poder-ne fer quan en sàpigues)
at -zu- cac
ets-un-crack
no podem aturar-nos ni per canviar de canya,
he he,
quina conya.

processos/

intents/

rebuig.

fa tres dies que ningú dóna menjar a les gallines
o uns quants més.

http://www.youtube.com/watch?v=idbaPu1gDPg

"Quan el sol sigui de color rosa ja ens hi tornem a posar". Que l'amor s'hi posa.

Silenci de dol.

I ja es posa rosa. Borden. Allà dalt encara és blau. I dos caps enmig del mar.

Crit de dol: "no habléis, que las palabras vuelan y van a golpear las gaviotas".

Ens agrada bastant: blanc, llis, tou, fosc, llum, ROSA, pla, blau, mar.

"El sol se va sonrojando"

m'oblido del
taps a les orelles
mòbil vibrant
boli al terra
música
el meu cant més que oblidat
ella demanant-me o rient-se de mi
tal (suposo)
el meu cant
el meu piano, a barcelona
oblit. els timpans. plor.
punt. penso que reconec
I OBLIDO

la más querida

el que quiere/

los que quieren a la más querida

elk low jei hso

la solitaria detrás de la furgo

yo sé ser no-mal

punt

o.

"En mi figura completa sólo hay uno, y yo quiero dos.

Para tener yo los dos me tienen que cortar uno.

Es el uno que no tengo el que tengo que tener.

Para poder caminar, el otro será ya muerto.

A mí las alas me sobran."

El seient estava brut i li ha demanat el pareo però després no l'ha volgut i ell ha tornat a guardar el cistell, però llavors ella ha volgut un cacho de pan i ell li ha dit

¿ahora? no.

(però ha acabat cedint i ara ella menja un crustonet de pa)

sort que parlo tan poc.

la fletxa o les banyes o la crema solar

naufragi

tupa cúsima que dotxe

so hi nobra res -da vir.

la manera com agafa el telèfon, somriu i diu 

estoy en cataluña

i com es toca el cabell, mentrestant, em sorpren i em fa pensar que

tinc una glopada de veu(, sempre,) preparada per sortir-me propulsada per la boca.

són cops.

(penso en/amb triangles i altres continents)

sempre podem fondre l'armadura per fer-ne espases.

serà per algun motiu que mmmmmmai sabem com continuar la pputa frase

"nous savons que l'office du moine n'est pas d'enseigner mais de pleurer"

la direcció tan fàcil 
i sabuda dels teus llavis 
(m'ho miro des de fora)

els dits sobre la cintura d'aquell somriure
o de la guitarra 
o d'altres eclipsis

petons a la boca 
del metro.

me'ls sé,
(m'ho miro des de fora)


és estimulant 

anirem a suïssa a fer esboços
i tot per no voler semblar una tele regional que emet sardanes
i punt.
sofrosine
nefrosino
senifrose

hòstia.

l'enèsim silenci

(sisplau,)

així, ben fort, repicant sense pietat les parets

i entenent o acceptant la fotografia que acaba el carret

i potser un:

"ups, vaig estar a punt"

quina llàààààààààààààààààstima,
em cau a sobre.

he sentit 

"tu tira i ja veurem"

13:38

Gospodin Gospodin

se oye gritar y por eso llora

cosits entre classe i classe o plens de tu o plens de 

-té tantes fotos

cal buscar-te passats remots: a qui et recorda aquesta boca?

(estructura perfecta per a resposta tràgica)

(l'espero)

avui 

sé on caus;

aparentment ridícul

aparentment silenciós

aparentment paral·lel

(cada cop més) 
set de venjança

tants pedals, hores de sofà i cançons que havia oblidat que recordava, llevar-me contenta:
quina panxa m'he vist estirat a sota el mar, 
precisió que perdo -pputa fricció.



"vale, vale."

"oh, però com n'és de trist

que no coneguis els meus fills"

allò

("busco manuals de com respirar sota el mar")

com?

com?

com?

com?

coM?

comC=

COm?

coma?

com=

co?

com?
comC?

com
=ck
=co
?com
Com'
'coam?

ckom?=

com?

CoM?

ccc?

coa?

cm?A

om?c

 no hi ha sol

i m'és igual

no canto prou

no ploro prou

no toco prou

no escric prou

no suo prou

no lluito prou

no corro prou

no crido prou

no afino prou

no guanyo prou

no escolto prou

no parlo prou

no toco prou

i buenu jastà

-sub

el dubte 

(o escoltar només una -una- cançó a partir d'ara)
(o no voler violència sobre les tecles blanques)

(o crear inèrcies volent-les evitar)
(o el regust amarg que resta del iogurt natural malgrat posar-hi sucre)

a Londres les escales mecàniques van massa de pressa i els crispis porten poca xocolata,
t'ho juro.

trobar-m'hi

tossir:

cof cof

cadascú a la seva petita parcel·la, 

totes allà però a certa distància ("centímetre a centímetre")

-amb tots els paral·lelismes que Això comporta.

quan seu sola
a aquella cantonada dels mosquits















), (.

o l'eterna comparació

"doncs vés-hi"

(que dur que es fa tot de sobte)

Et miro els turmells. Camines davant meu i et miro els turmells i no saps que sóc aquí, o ho saps i em fas creure que només t'ocupa caminar cap a la plaça i aquesta conversa de merda. Et sento parlar: conversa de merda. Són tan mentida les teves paraules quan no me les dius a mi. EGO. Les teves paraules a mi. La pputa exclusivitat. Ego (els nens que corren pel meu menjador mentre tu te'n rius, tan lluny d'aquí i de mi. Lluny. "No hay distancia: hay tiempo"). Les teves paraules. Són totes mentida i jo les sento i vull riure-me'n però només puc sentir ràbia. Et miro els turmells i ho saps. Sóc dèbil. Podries fer-me cendra si volguessis, ara. Et segueixo i només busco el teu perdó, la crueltat del teu silenci com a resposta –"fes el que vulguis". Em pots fer tant mal. Et miro caminar, just darrere teu, i tu parles i jo entenc perfectament aquest silenci que se'm clava, que em dirigeixes entre línies, directe al pit, ras, precís; l'entenc. 

Saps que sóc aquí, calr, i et miro els turmells. Camines. 

quines coses(?)

els veïns es queixen del silenci que desprèn el meu (pputo) piano

:|=

que cantis i tanquis els ulls i llavors jo pugui només mirar-te o menjar iogurts o confondre-ho amb un crit o tocar les tecles o voler fer-te una foto i passar-me tres hores procurant enfocar-te

i no aconseguir-ho mai.

"us demano que no em mireu més aquesta setmana" -és que ella es desgasta

aquí les coses comencen amb la A i acaben esquitxades sobre la taula. he dit esquitxades. 
petites guspiretes de merda per tot arreu fiufiu
vale ok dwwwwwww!

 pare

ja m'ho sé:

asseguts al voltant d'una taula comentant calendaris. que és l'enèsim, però seguim dient el mateix. tantes cares impreses de tants anys que ni recordo i que no he entès fins ara. Ara,

o és massa tard o "mai no és massa tard", jo què sé; però passem les pàgines i riem de les fotos.

què (cony) vol dir comprar bonsais a altes hores de la nit? 

demà seguiré sent preocupació -i això em tranquil·litza.

estic tranquil;

tranquil...

i altres evidències

m'agrada tant canviar els quadres de lloc cada dues hores -quina feinada. 
cal fer-ho i saber que ho estic fent i llavors dir-te: 
estàs foradant una paret on no hi havia cap pputo forat
i si dic paret, dic "mateu-me amb els maons de què estic feta".


me'n vaig a lisboa (lxbúa) quan acabis de pronunciar "novetat".

engrunes