Lluny on la gent parli lletres que no sé escriure.
Lluny on les meves passes vagin al buit.
Lluny on els ulls siguin de colors desconeguts.
Lluny on els cossos sàpiguen que són cossos cada dia.

i mai ha sabut que és aquí com ara és aquí

(què passa al mig de l'asfalt després de ser cossos i prou?)

una vida més, diu, la tia, com si mai hagués existit!

i diu
va, sí, siguem-ho
i diu
va, sí, jo t'acompanyo
i diu
que bé que estem aquí
i diu
sí, oi? marxem

i llavors vam arribar a ara