+ el voler marxar però sense haver de decidir.
Et dic: fa anys que no agafo la llibreta ebria i escric de camí a casa, això és com tornar-te a escriure; t'ho dic i em sento ridícula perquè fa temps que no et penso ni t'escric.
El que ara és important és menys important pel fet que no fa temps que em persegueix?
Ara ja no tinc fred i tinc el nas a la mateixa temperatura que els llavis. És l'enèsim hivern, ja els col·lecciono. La vida ja no és una desconeguda; reconec el que ve i alhora només en reconec pròpiament el pas del temps: l'hivern, l'edredón, l'olor de principi de curs, les sopes, els excemes, la platja, les hores mortes, els horaris rígids, la nostàlgia, el cabell llarg, el cabell sec, les mosques i els mosquits, el fet de preferir el metro abans que el bus, les ganes de matinar, la sorra entre els dits, el número de dutxes al dia.
Is This less important just because This exists only since past may? That's the question.
No sé res de res ni conec un quart dels noms que em diuen al dia: egueixo enganxant enganxines de les fruites arreu on vaig, com quan tenia onze anys. Això és el que es manté.
No vull mocs. Fa fred. Tinc por del fred. El meu coll té fred i por del fred. He après a passar-ho malament a l'escenari però poder seguir vivint igual. Com avui. Què és el que em fa estar marxant sola abans de les 00h del festival on hem tocat? Estic cansada? Estic desganada perquè ara només em mola una cosa? Tinc fred? Necessito estar sola? Necessito gluten? Em falten drogues? Em sobren pitis? He fet un mal bolo? Hauria de tocar més? Tinc excemes? No he superat el que hauria d'haver superat? Estic poc connectada amb el meu cos? Arrisco zero? Estic embarassada? Tinc una fisura a l'anus? Em fan mal les sabates?
mal de panxa de buit i mal de cap de ple