27 ago 2017

No m'avanço, busco la precisió. El moment just en què es tanquen les portes és el temps que necessito per llegir la paraula clau de la frase de l'interior. La bocina que sona pel carrer és exactment la nota que seguia la melodia que cantava dins el meu cap. Arribem al poblesec i sona la cançó que em calia per voler quedar-m'hi. 
Aquest cel blau i el punt just de brisa per assaborir el gust de l'estiu.
La quantitat exacta de nostàlgia per què l'enyor sigui dolç encara.