8 mar 2012

.



el temps és un punt fosc
al meu front
que es fa gran
quan em mires

6 comentarios:

  1. doncs no sé si sóc feliç eh en el fons. avui a l'hora de lite cat quasi agafo la metralleta i me la carrego. et juro que no és sa, t'ho juro!

    ResponderEliminar
  2. tenia ganes de morir. com ahir, quan portàvem 3hores engabiades en aquell autocar ple de criatures salvatges. en aquell moment em vaig adonar que si l'infern existeix, era allà. però ara ja està. l'espinari m'ha dit que fet molt bé la prova oral i acabo de llegir-me l'antígona de sofocles i he rigut bastant

    ResponderEliminar
  3. per què tinc por de morir si sé que el meu eidos romandrà per tota la vida? tu ho entens? perquè jo no. potser no tinc por de la mort i és una altra cosa

    ResponderEliminar
  4. jo avui (he llegit lo de la vane i col·laboro, del grec co, laborare (crec que aprenc més llatí a filo que filo a enlloc i que llatí mai)) he pensat en allò que va dir el Punset: jo no sé si em moriré. I és que jo no sé si em moriré. Quina tonteria, pensar que em moro, si home, i on vaig? Perquè de néixer no me'n recordo, però de morir en seré conscient? És que jo cada dia em desperto, EM DESPERTO!, mare de Déu, i què ovl dir això? Que he dormit? I què cony vol dir que he dormit? Que he restat inconscient? Com s'entén això? No s'entén, com sempre, com sempre, com sempre. El món és confús i el Palau ens fa fer treballs perquè entenguem el seu punt de vista. I és trascendental fer la sele.
    Doncs vale.

    ResponderEliminar