-Fem foto de cosins, pel calendari i tal?

- Ah vale ok

mai no m'ho has dit però jo ho sé
demà potser et cridi per seure altra vegada a la plaça i deixar de fer veure
fer
i veure
(amb la novetat d'haver desenterrat una cosa antiga)

La Guàrdia s'ho empassa tot

Les mans són els nostres altres ulls. I a mi se'm ressequen,
com volent dir que em plora l'ull esquerre.










Passar de The Offspring a Maria Coma és com passar de tu a mi
amb mal de panxa incorporat.

Només cal decidir el demà,
com un prefaci que cal explicar.
Però després tot va metamorfosant sol.






Només un petit buf d'intenció.

i la gent seia i callava perquè davant d'això no es pot fer altra cosa.

mú
sics
mú - sics
músics

La meitat, entens? La meitat, el mig, l'equador,
l'entre.

TOT ÉS INEVITABLE
(quan ja no tingui més set, obriré una botiga de cactus)

"a partir de demà ja no s'hi valdrà pensar en demà"
-mentre inventem trifès

a vegades sec i m'oblido d'on sóc. potser a tu també et passa
però clar, tu només ets allà, una mica aprop; una mica lluny.
a vegades canto i no recordo que estic cantant. potser tu també t'oblides que un dia em vas escoltar
però clar,

- Com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí? -crido i et crido i li crido i em crido mentre ric

(potser millor que me'n vagi)

(fins demà)

(si déu vol, és clar)

(gensé pa paglé fgansé
gema pel·la tugueifel)




demààà uiiii demààà

je ne sais pas parler français
je m'appelle la tour eiffel

Ara, com l'olor d'olives i els crits histèrics dels cotxes.

Mai més, ja, com el silenci de cadascun dels vostres dits.

-Estic contenta d'haver vingut. Sinó m'hauria perdut moltes cares;

totes
aquestes

cares.