He mirat trenta-tres vegades les mateixes pupil·les i no sé per què somriuen. De lluny puc notar-te lluny, d'aprop només sé el teu silenci de por i de cec que es deixa caure. Només. Es deixa caure. Faig olor del cafè que m'has vist beure, en silenci, com sempre, en silenci. I les vides dels altres passen de pressa per les finestres de tanta llum i tanta pau. No conec la teva pau de cec de mut de lluny de tanta voluntat pressumptament inventada.
"gall, gallina o poll?"
No hay comentarios:
Publicar un comentario