440
dona'm un la
així ja tindré un punt, un centre mentre
m'acosto a una massa densa,
una massa densa que s'acosta i m'assimila
quan
em menjo l'aire entre el jo i això
i sense arribar a voler-ho
el desig i el rebuig
m’empenyen i densa
m’escup
i jo m'allunyo lluny lluny lluny-o
i jo m'allunyo lluny lluny lluny-o
veient encara una massa densa
una massa que he estat jo fins que
sóc aquí i veig la massa
i la massa és més lluny
lluny
llunyo i m'allunyo
i la massa és un punt
i la massa és el meu centre
i sento un sol la
(sol la)
l'únic que sento
que és ara aquest punt
el la que assimilo
fins que no és.
és una yétra mól patita
ResponderEliminarhmm puc dir una cosa que penso? penso que tot és genial, com sempre que escrius i et descrius tant francament, però crec que fins a m'escup, és un poema digne dels Jocs Florals del Món. En serio, és poesia de la bona. De la llegeix-me al metro, a casa teva al llit estirat, llegeix-me amb els ulls tancats recordant mots, llegeix-me en els ulls brillants de qui també l'ha llegit, llegeix-me en un tros de pintura que t'ho recorda o un tros de música que s'introdueix curosament entre els poros de la pell. D'aquesta, de la bona.
ResponderEliminarOO
Eliminar(són ulls, no pits)
té força i et menja. m'agrada molt.
ResponderEliminar