19 nov 2012

em quedo a dalt, mirant l'aigua, sucant-hi els dits del peu, mullant-me el clatell, tirant-hi pedretes. l'aigua; l'hòstia ben donada, la bufetada. violeu-vos. és tan tard. diu que cal c-aure fins al fons (la llaga, la llaga) per tornar a

que insípid aquest matí
in-sí-pid
in-co-lor
inodorotincpipí

me la bufa tot, bufa, bufa i demana un desig. ni el blau del cel no em treia aquest avorriment. que insípid que monotemàtic tot uníson. la pputa voluntat entre els teus dits i els meus; però què més dóna. la voluntat és l'aigua de la piscina que miro i llavors em quedo a dalt, no m'agrada l'aigua -menteixo mentre penso en klisidi. no m'hi tiro. o les cordes. les cordes escanyen. no sé pinçar-les, jo sóc més de percudir. (la cara). que pesat que cansat que avorrit que monòton aquest color

omplim la piscina -es donen la mà per consagrar el pacte
puta pianista de merda.

3 comentarios: