türmchen

Et miro els turmells. Camines davant meu i et miro els turmells i no saps que sóc aquí, o ho saps i em fas creure que només t'ocupa caminar cap a la plaça i aquesta conversa de merda. Et sento parlar: conversa de merda. Són tan mentida les teves paraules quan no me les dius a mi. EGO. Les teves paraules a mi. La pputa exclusivitat. Ego (els nens que corren pel meu menjador mentre tu te'n rius, tan lluny d'aquí i de mi. Lluny. "No hay distancia: hay tiempo"). Les teves paraules. Són totes mentida i jo les sento i vull riure-me'n però només puc sentir ràbia. Et miro els turmells i ho saps. Sóc dèbil. Podries fer-me cendra si volguessis, ara. Et segueixo i només busco el teu perdó, la crueltat del teu silenci com a resposta –"fes el que vulguis". Em pots fer tant mal. Et miro caminar, just darrere teu, i tu parles i jo entenc perfectament aquest silenci que se'm clava, que em dirigeixes entre línies, directe al pit, ras, precís; l'entenc. 

Saps que sóc aquí, calr, i et miro els turmells. Camines.