Avui he segut a una aula de fusta -ha merecido la pena- i feia sol i he menjat un plàtan massa madur. No m'avorreixo -sisplau. Seguiré intentant no barallar-me mai més amb les tecles malgrat les tres hores d'avui; si al final serem amics i tot. Defenso la tesi que sóc la candidata que busqueu. (Tinc els braços ben nets, per fi, no pateixis.) Prens cerveses fredes, t'has de tallar el cabell, quina barba més llarga, quins sobres més grocs, quin petó més jjjevi que li fa, dissimulo. No em vull enfadar mai més, t'ho prometo. Tinc calor i suo, som set a la sauna i escolto tres vegades aquesta cançó que no conec. T'estimo i ho faré bé; no m'avorreixo, no em vull distreure. Els dits volen gresca farraguarra tius vinga va amunt i avall que això ja ho tenim. Anem a la platja perquè ens toqui el sol. Paso de rayas, Eric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario