sento la meva pròpia olor
me la beuria si els gestos em seguissin la veu,
tan gran, tan ampla, tan de fusta i d'arrels i cabells que em lligo al clatell
 |
sobre l'escenari es toquen i es diuen coses i els micròfons no els poden delatar
s'ho diuen i quedarà entre ells, i jo m'inventaré què s'han dit
Em cago en tots els músics que no són jo.
|
avera qe jo m'aclari, si les arrels són les fulles, ella és la fulla o l'arrel? és la venus fridaniana? té una mica de venes. té cosetes, eh, la frida. i és guapa encara que faci com que no. sí, sí.
ResponderEliminari para de fer-te nusos als cabells que al final se't tornaran negres! hoho (busca poems vava què t'inspira? ai el blog, el blog. un moment, això hauria d'anar fora del parèntesis no? doncs no el tanco i llavors no hi haurà parèntesis, només un parèntesi. me la jugo a que en català vagi sense s, xom sintaxi, que al cole sempre m'ho corretgia el Francesc Garrido, no el del nico eh, l'altre