Sempre són certes les paraules d'experiència dels altres i sento llàstima de trobar-me en aquest punt que em dóna perspectiva.
Per què renunciar a les deformitats de la immediatesa, a la mesura exagerada de les coses quan m'exploten a la cara?
(o és potser "la mesura exagerada de les coses just abans d'explotar-me a la cara?")
(o és potser "la mesura exagerada de les coses just després d'explotar-me a la cara?"). Tinc problemes amb la cronologia dels fets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario