S'acaba l'agost i em recordo tot just fa un any escrivint aquesta mateixa frase.
Tantes habitacions i tants mals intents de tot, voràgine de dies i gent i sales d'estar mal il·luminades, hores i hores amb el cap a trenta forats diferents, llàgrimes sinceres i llàgrimes com crits que demanaven les carícies que encara no em sabia fer, cops i cops i cops contra un mur que no era capaç de veure, verborrea estèril.
a dibujar esta rosa
ayúdame caballero
a dibujar esta rosa
que estoy solito y no puedo
dibujarla tan hermosa
Tota la joia
ResponderEliminarconfosa dins la nit,
reneix de dia.
Cada estel al seu lloc,
si sabem on trobar-los.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar