Si moro ara, després d'una caiguda lliure directa a la profunda foscor, moriré amb llàgrimes que et pertanyen, encara. L'aigua salada del mar que m'haurà bressolat en el meu últim alè serà per sempre més el meu plor i arribarà fins les platges per mullar-te els peus les tardes de primavera.
Banyarà la teva pell, cruel ignorant, que necessitaràs rentar després perquè la sal no et piqui.
