les escletxes entre el present i el passat s'obren al barri que ja no em pertany i
aquesta veu estranya que al principi deia "és la veu més lletja que he sentit mai" ara m'estira la mà quan m'acosto al precipici del soroll
trobo rastres de poca higiène arreu:
- pàgines que s'assemblen a altres pàgines
- persones que conec molt bé però no en sé el nom
- setmanes sense peus ni caps de setmana
- colors ennuvolats on han de ser rosats
- carrers amb senyals de trànsit i nom de flors blanques
aprenc a llegir llegint.
aprenc a tocar volent tocar.
els discursos poden no acabar-se mai si saps usar bé els signes de puntuació, . ! : + ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario