türmchen

tinc gana, però això és bastant irrellevant quan pots fer la fotosíntesi entre classe i classe, mentre t'espero i tu no véns perquè ets a la vida que no conec. el sol em fa calor; i és que de sobte m'he oblidat del jo de fa una estona, que era jo però no és ara i si l'oblido no sé on és. 

                                - Sisplau, sisplau, Sol, que no m'hi veig. 

el món cau a un punt negre que, a part de ser el temps pintat al meu front, ara és l'escepticisme inevitable. passem d'universals a concrets i tu ara ets un concret; ets un argument inductivament vàlid, perquè suportes la veritat del meu tu però fent-lo problable, només. seríem una fórmula contingent? contingències, tu, que fort, i que fort conjugar en plural i en condicional, perquè per fer condicions cal un fet i per un fet cal una causa (o dues o trenta) que ara sento (a vegades) entre els dits i que tinc por de perdre o que em caiguin. caure, com el món al punt negre o a l'escepticisme que deia mentre veia dues monges aturar-se davant d'un aparador de sabates.