(mes) pieds

vol i dol
amor i odi
explosió i calma
que no són contraris sinó 
causa i efecte

i, a vegades, sants sopars.

fins a quin punt vull més del que veig
fins a quin punt em serveixes
fins a quin punt puc entregar-te'm
la cuixa, donar-te la cuixa; donar-te el rebuig d'aquesta mirada
fins a quin punt puc tenir-te respecte
fins a quin punt vull conservar la teva dignitat intacta
fins a quin punt puc saber si era jo qui et mirava tant abans d'ahir
fins a quin punt puc parlar-te de mi
fins a quin punt em preguntes
saber què vols, o pitjor encara: saber què vull
fins a qui punt puc obviar-te d'un dia per l'altre
la importància, el pes; poder-hi creure
fins a quin punt puc deixar de cantar amb tu i cantar sola els silencis que tant ens delataven
no creure-hi mai més, escriure't en nom d'altres, menysprear-te
fins a quin punt
o decidir quan acaba el joc;
higiene

"durant aquest silenci he marxat a gratinar macarrons" si és que hi ha silencis productius, clar, clar, perquè "et volia tallar la orella però no em vas deixar". si cremo la conversa què passa? llum, foc, destrucció; que saps que mai ha estat calma, va, com t'ho dic? vols te? no, no, millor unes galetes. Però vigila amb les molles.

(espacio para la foto carné)

            

yes, yes,

that's what

I wanted,

I always wanted,

I always wanted,

to return

to the body

where I was born

A. Ginsberg

em quedo a dalt, mirant l'aigua, sucant-hi els dits del peu, mullant-me el clatell, tirant-hi pedretes. l'aigua; l'hòstia ben donada, la bufetada. violeu-vos. és tan tard. diu que cal c-aure fins al fons (la llaga, la llaga) per tornar a

que insípid aquest matí

in-sí-pid

in-co-lor

inodorotincpipí

me la bufa tot, bufa, bufa i demana un desig. ni el blau del cel no em treia aquest avorriment. que insípid que monotemàtic tot uníson. la pputa voluntat entre els teus dits i els meus; però què més dóna. la voluntat és l'aigua de la piscina que miro i llavors em quedo a dalt, no m'agrada l'aigua -menteixo mentre penso en klisidi. no m'hi tiro. o les cordes. les cordes escanyen. no sé pinçar-les, jo sóc més de percudir. (la cara). que pesat que cansat que avorrit que monòton aquest color

omplim la piscina -es donen la mà per consagrar el pacte. 

puta pianista de merda.

me les forado per tots costats:
per les parts que les fan estranyes -més forats,
fins que ja no me'n quedin -més forats.

caçada al vol
-amb aquella tranquil·litat tan inquietant.

entre broma i broma,
una coma

broma, broma

una coma

,

/suspə'za/

 

 

clar, és que no t'hi veus, "i això que no ets miop!" (geranis on, diu?); 

sovint t'escanyaria si no fos perquè sempre te m'avances.

(la tendència a creure t'escup a la cara)

retrolaralàretrodrinksojamilkretromenjarperlespupil·lesnyamnyamretrofotosíntesialspassadissos
retroteusolhos

se m'acosta i em crida
- ets friiiiiiiiiiiiiiiiiida!

podem fer:

això o

pintar l'estació de blau(.)

cupiditas naturalis
(mentre m'agafa la pressa)

Ana Mendieta - blood sign #2

les dents o els cabells d'algú a qui no he olorat mai, el seu cop de canell,

la seva manera de separar els colzes del cos i dir:

xe-que-re-que