türmchen

ara comencem a apropar-nos: 

la vostra mà i la meva cara, la vostra cara i els meus dits, ara, tot just ara; 

aproximacions, 

sempre fregant el quasi (i és que "la biologia fa unes coses!"-em diu, ara que sóc el punt de trobada); 

però aprendrem a saber-ne, potser, no ho sé; 

jo, qui sap, o vosaltres, potser, potser n'aprendreu; 

que això deu ser genètic (i jo no sóc pura raça, ja ho sabeu); 

però aprendrem a saber-ne, aprendrem a apropar-nos, a saber-nos les cares i els gestos

després de tant de temps sota mateixos sostres; 

aprendrem a mirar-nos, a palpar-nos amb precaució, sempre massa a poc a poc,

i acostarem placentes, i identificarem les imperfeccions de cada la.

fer-nos nostres