türmchen

no m'agrada gens rapar-me el cap ni fer gintònics ni pintar-te el braç amb un boli bic ni la llimona a la paella ni fer cafès sola a bars de sant antoni ni notar que les mans se'm pelen ni menjar tanta xocolata ni seure davant del piano ni esperar alguna cosa ni que el metro s'aturi tanta estona a cada parada ni llevar-me tan d'hora ni aquest fred als llavis ni perdre el compàs ni deixar de recordar-me de quan sèiem a la plaça ni pensar que què estic pensant que estic pensant que què estic pensant que no sé què estic pensant en què estic pensant no sé què no sé que què no sé què xe que re que què que no sé si demà mirarem la llar de foc.