La mà aquesta tatuada a la meva cuixa, la mà aquesta tatuada a l'altra cuixa, la cuixa aquesta amb què ahir tant ballava, la rajola aquesta acollint-me en la seva duresa. La meva duresa contra la seva duresa em fa pensar que sóc quasi líquida.
Les ganes de demanar amor se'm queden aquí a la tràquea ennuegades o ennuegada jo. És estiu i les formigues tornen a escalar les meves muntanyes. Les miro passejant per la meva pell i a estones les confonc amb pigues.
Quatre mans tocant la guitarra.
Mans tatuades a les meves cuixes. La mà que no duc tatuada a la cuixa i no sé si és per la duresa de la rajola o per la meva pròpia o simplement perquè no la puc dur tatuada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario