türmchen

hi ha vida fora la ciutat? jo que sé, la veritat, no m'hi veig, estem tots aquí ficats. Portem tota aquesta sobreestimulació a sobre i la coca a les butxaques i l’omega a joanic. La coca, el voler explotar i només poder implosionar, endins, endins i fer-se petit. Aquesta veu que portes dins i la que porto jo a dins, que només necessitem treure per sentir-nos part de tot això, part d’aquesta massa de gent estimada o admirada o invisible, vès a saber. Aquestes nits infinites escapant del son i de la mort i de qui sigui, gravades a foc a la meva pell.