"¿Qué quiere decir esto? Nada, una taza de té."

distàncies tan precisament traçades
per deixar marge al dubte










-vagament.

la sorra seguint envaint 

 tots els trossets de jo

 que tinc escampats

per (aquella) habitació,

 (i les seves punxes

 

i aquell vent)

Aquests ulls d'endins, tan de cigarreta entre els dits, tan de jaqueta de cuir, tan discrepàncies arreu, tan que si em tiro un pet creo energia, tan arrecades a la orella, tan que què més dóna, a qui cony li importa?! Que només m'han mirat tres vegades o quatre -"Punto de apoyo uno".

                                        Cortadme las alas, ¡cortádmelas!

Pregunto que què tal el pebrot verd i sentencia:

 - L'espectacle es diria (pausa teatral) Quartet.

i és requisit recordar que "Punto de apoyo dos".

Després: s'obrí una pausa eterna i imminent.

Viure després, C. Torner

  no puc captar els vostres silencis, no els assimilo; només m'emboliquen i vosaltres m'aneu quedant lluny, com la resta de veus

mai acaba prou malament.

un dos tres quatre
un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

-el peu, el peu, el peu!

(o su pierna)

(ai, no, això-ara-no)

l'u, el peu, el tres i el peu

un peu tres peu

un peu tres peu
un peu tres peu






un peu tres peu

 

 

 

 

 

"Pero pintar, pintar todo esto está hoy fuera de mi alcance"

-Frida Kahlo

 

                                     sovint

                                                              l'Helena

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
i és que a vegades les us omplen tota la boca

mentre a fora

- Y, como tendrán casas comunes y harán sus comidas en común, sin que nadie pueda poseer en particular nada semejante, y estarán juntos y se mezclarán unos con otros tanto en los gimnasios como en los demás actos de su vida, una necessidad innata les impulsará, me figuro yo, a unirse los unos con los otros. ¿O no crees en esa necesidad de que hablo?

- No será una necesidad geométrica -dijo-, pero sí erótica, de aquellas que tal vez sean más pungentes que las geométricas y más capaces de seducir y arrastrar grandes multitudes.

Plató, La República, libro V

tinc gana, però això és bastant irrellevant quan pots fer la fotosíntesi entre classe i classe, mentre t'espero i tu no véns perquè ets a la vida que no conec. el sol em fa calor; i és que de sobte m'he oblidat del jo de fa una estona, que era jo però no és ara i si l'oblido no sé on és. 

                                - Sisplau, sisplau, Sol, que no m'hi veig. 

el món cau a un punt negre que, a part de ser el temps pintat al meu front, ara és l'escepticisme inevitable. passem d'universals a concrets i tu ara ets un concret; ets un argument inductivament vàlid, perquè suportes la veritat del meu tu però fent-lo problable, només. seríem una fórmula contingent? contingències, tu, que fort, i que fort conjugar en plural i en condicional, perquè per fer condicions cal un fet i per un fet cal una causa (o dues o trenta) que ara sento (a vegades) entre els dits i que tinc por de perdre o que em caiguin. caure, com el món al punt negre o a l'escepticisme que deia mentre veia dues monges aturar-se davant d'un aparador de sabates.

si el que és fàcil
si el que és difícil
si el que és fàcil és
si el que és difícil no ho veig

a poc a poc, a cop a cop

palpar la distància entre
això i                                                                                                                                             jo

deixo de ser orelles per ser veu;

i sóc veu

i sóc la profunditat dels meus pulmons projectada a la teva (pputa) presència.

Sec. 

Parlo. Somric. Espero. Entres. Veig.

Parlo. Somric. Miro. No mires.

Parlo. Somric. Mires? Miro. 

Mires. T'he vist.

Des de dalt de l'armari

I em veig

Ajaçat al llit

Estirat dempeus

Recollit en sec

Ajupit dansant

Assegut en res

Astorat volant

De genolls estès

Patinant pel pis.

Truquen al timbre

Obro

I arribo a casa

Entro i pujo a l'armari.

Des de dalt de l'armari

I em veig.

                                Jaume Sisa