hi ha vida fora la ciutat? jo que sé, la veritat, no m'hi veig, estem tots aquí ficats. Portem tota aquesta sobreestimulació a sobre i la coca a les butxaques i l’omega a joanic. La coca, el voler explotar i només poder implosionar, endins, endins i fer-se petit. Aquesta veu que portes dins i la que porto jo a dins, que només necessitem treure per sentir-nos part de tot això, part d’aquesta massa de gent estimada o admirada o invisible, vès a saber. Aquestes nits infinites escapant del son i de la mort i de qui sigui, gravades a foc a la meva pell.

La mà aquesta tatuada a la meva cuixa, la mà aquesta tatuada a l'altra cuixa, la cuixa aquesta amb què ahir tant ballava, la rajola aquesta acollint-me en la seva duresa. La meva duresa contra la seva duresa em fa pensar que sóc quasi líquida. 

Les ganes de demanar amor se'm queden aquí a la tràquea ennuegades o ennuegada jo. És estiu i les formigues tornen a escalar les meves muntanyes. Les miro passejant per la meva pell i a estones les confonc amb pigues. 

Quatre mans tocant la guitarra. 

Mans tatuades a les meves cuixes. La mà que no duc tatuada a la cuixa i no sé si és per la duresa de la rajola o per la meva pròpia o simplement perquè no la puc dur tatuada.