http://grooveshark.com/#!/s/Loud+Pipes/43Q7GZ?src=5

- Estás pensando en algo, querida, y eso hace que te olvides de hablar.

L. Carroll

αρσενικοσ - pur verí. estàs content del silenci que cago/ploro? cago cago surto al matí de casa i el cagarro surt amb mi. menjo un sol peixet i els llavis ja tenen gust de vagineta saladeta. pro si no n'has tastat cap, flipada. però potser tinc tanta pena que m'ho invento. "està bé" perquè la vergonya és una mala pputa. és una mala pècora i la pècora sembla un peix (com digué nosequí - un quilo de pècora sisplau) i això em torna a dur als llavis. El cagarro plora i demana llibertat i jo el deixo anar perquè sóc liberal i tant. i li dic estàs content amb això? i o bé no respon o bé diu

δεν ξερω

i jo prenc un peixet i bec un quinto a un bar ple de peixets i jo faig gluglu i m'ofego en grec i passo temps amb gent molt estranya de noms bíblics i no ho suporto -ara- perquè és temps que he d'omplir perquè tu ja no em dius res o jo ja no et dic res perquè hi ha vergonya -pècora. "hem de beure licors forts de cincuanta graus o més" i cremar-nos del tot l'un a l'altra i fondre aquest gel tan cruel. peixet. em tiro rotets amb gust de peixet i sonen ben profunds des del fons del mar.

dejoer platoy la comía

de fababaha bahaba hatiga que me dang

Els cabells em cauen i em mullen tota l'esquena. L'olor del xiclet de la boca de la dona que seu al meu costat es baralla amb el gust de xocolata dels trossets que m'han quedat entre les dents. Aquest seient em va petit. Tinc gana,

em marejo, em desmaio i el meu cap cau inert sobre l'espatlla de la dona del xiclet i s'espanta, i el llibre que llegeix cau sobre els apunts de química del noi que estudia amb pressa al seu costat. I llavors ella crida una mica i no sap si amb les mans m'ha d'agafar el cap o ha de donar-me cops o m'ha de fer petons, però no fa res, i el noi es molesta per aquesta situació tan inesperada que impedeix el seu frenètic estudi. 

Em rentaria el cabell amb l'olor del xiclet de la dona que llegeix. M'adono que tinc la punta del peu aixecada. L'abaixo. Em sorprèn la veu profunda del noi dels ulls sortits que deixa seure la senyora somrient

"vol seure?"

"síííí, gràcies".

No ploris, sisplau, que vas molt maca. Si em pinto les ungles, els dits em pesen més i toco pitjor. Està claríssim.

Desde que me escribiste, en aquel día tan claro y lejano, he querido explicarte, que no puedo irme de los días, ni regresar a tiempo al otro tiempo. No te he olvidado -las noches son largas y difíciles.

El agua. El barco y el muelle y la ida, que te fue haciendo tan chica, desde mis ojos, encarcelados en aquella ventana redonda, que tú mirabas para guardarme en tu corazón. Todo esto está intacto. 

Después vinieron los días, nuevos de ti. Hoy, quisiera que mi sol te tocara. 

Te digo que tu niña es mi niña, los personajes títeres, arreglados en su gran cuarto de vidrio, son de las dos. Es tuyo el huipil con listones solferinos. Mías las plazas viejas de tu París, sobre todas ellas, la maravillosa -Des Vosges, tan olvidada y tan firme.

Los caracoles y la muñeca-novia, es tuya también -es decir, eres tú. Su vestido, es el mismo que no quiso quitarse el día de la boda con nadie, cuando la encontramos casi dormida en el piso sucio de una calle.

Mis faldas con olanes de encaje, y la blusa antigua que siempre llevaba hacen el retrato ausente de una sola persona. Pero el color de tu piel, de tus ojos y tu pelo cambia con el viento de México. 

Tú también sabes que todo lo que mis ojos ven y que toco conmigo misma, desde todas las distancias, es Diego. La caricia de las telas, el color del color, los alambres, los nervios, los lápices, las hojas, el polvo, las células, la guerra y el sol, todo lo que se vive en los minutos de los no-relojes y los no-calendarios y de las no-miradas vacías, es él. 

Tú lo sentiste, por esto dejaste que me trajera el barco desde Havre, dónde tú nunca me dijiste adiós.

Te seguiré escribiendo con mis ojos, siempre. Besos a la niña...

FK

Posaré un sempre o posaré una rentadora.

Te requiero o o o o o

"Salamanca.

             Unamuno.

Se salió con la suya. He muerto.

                                         Augusto Pérez." 

 

 

sento la meva pròpia olor

me la beuria si els gestos em seguissin la veu,

tan gran, tan ampla, tan de fusta i d'arrels i cabells que em lligo al clatell

sobre l'escenari es toquen i es diuen coses i els micròfons no els poden delatar

s'ho diuen i quedarà entre ells, i jo m'inventaré què s'han dit

Em cago en tots els músics que no són jo.

PARA BAILAR LA BAMBA SE NESESITA UNA POCA DE GRASIA
LA MARGARIDETA SE COME EL CHICK COREA CHIIIIIIIC SSSSHHHHHHHT CON LA GUITARRAAAA

Aquesta cicatriu porta el meu nom; jo mai m'he fet un trau aquí

(la tauleta de nit, les lliteres noves, el salpico, el gos dels veïns alemanys)

La meva cella partida, les seves celles unides.

-la veu.

i un frare balla arran de teulada esperant prendre el vol cap al cel tan

blau

bla a a a a a a aaa aaau

aaaaaaaaau

aaaaau au aauuu

Avui he segut a una aula de fusta -ha merecido la pena- i feia sol i he menjat un plàtan massa madur. No m'avorreixo -sisplau. Seguiré intentant no barallar-me mai més amb les tecles malgrat les tres hores d'avui; si al final serem amics i tot. Defenso la tesi que sóc la candidata que busqueu. (Tinc els braços ben nets, per fi, no pateixis.) Prens cerveses fredes, t'has de tallar el cabell, quina barba més llarga, quins sobres més grocs, quin petó més jjjevi que li fa, dissimulo. No em vull enfadar mai més, t'ho prometo. Tinc calor i suo, som set a la sauna i escolto tres vegades aquesta cançó que no conec. T'estimo i ho faré bé; no m'avorreixo, no em vull distreure. Els dits volen gresca farraguarra tius vinga va amunt i avall que això ja ho tenim. Anem a la platja perquè ens toqui el sol. Paso de rayas, Eric.

em rasco l'espera

no et vols quedar; no vol marxar.

us falten quatre parets; us sobren dues boques.

Lo que tienes que hacer -me dice el portero cuando regreso tarde y vencida de la biblioteca y nos fumamos un cigarro, titiritando, en las escaleras del edificio- es salir de aquí lo más posible. Regresar sólo a estudiar y a comer, y nunca a dormir, porque a medida que uno va pasando noches en casas distintas -recámaras, pensiones, hoteles, cuartos prestados, camas compartidas-, conoce un poco más, y tal vez más profundamente, su intimidad. Aprenderíamos a sondear más hondo en nosotros mismos -continúa- mirándonos de vez en cuando en los espejos de un baño ajeno, lavándonos la cabeza con otro champú, o colocando la cara, alguna noche, en la almohada de otra persona. Todos deberíamos participar de cierta poligamia habitacional y dormir las más veces posibles en camas ajenas, si queremos ser de veras fieles al llamado milenario: conócete a ti mismo. ¿No estudiaste tú filosofía? -me pregunta a menudo. Más o menos, le contesto.

Valeria Luiselli

M'hi he hagut d'acostar per veure que està trista.

Comparteixo taula enganxosa amb tres nòrdics

Em rellisca el crani per dins

"Hi ha quadres molt grans"

Tinc set

Aquí no reciclen

Em preocupo

hem començat ahir

que bé

vámono vámono vámono vámono vámono aiii aiiiiii aiiiii vámono

vámono donde 'ta el caimán

ahá, let's go, gallinas.

causa o defecte

howhard-quedur-ou dur o passat per aigua-regadora-regadera-nolatoquesqueesmía 

NOMÉS EM DÓNA LA RAÓ UN 3% DE LES VEGADES quan la lluna l'escup 

JO sota l'aigua m'eixugo les idees i la saliva 

i qqquè farem?

tornar al bar, pendre una altra petita dosi d'alcohol i ficar-nos el dit a l'ull.

tiririririrííííí

quin desordre de cossos i silencis

LALALRLRLALALALA BLABLABAKALALDAJAHDHA EKF  F
AFNSKDJFBSKGBAKJFNVAKNFVKJANG
RJRJAJAJRA RJAAAOAOROTOTOAAAAA
TOTOTA ATA
Pos vale.

està bé estem bé esteu bé / riem ballem y damos palmas
tots els camins que porten a roma ofeguen els nostres petons

mar o cel

s'ha quedat sola a l'estació.

Soparem amb cullera, avui, a casa;

no et preocupis -"siete veces amiga".

¡Agááárrrrralo! ¡Que pese! ¡Que no se te vaya!

¡Appprrrrrieeeeetaaaaaa! 

purificar l'error. He de