abraçar a poc a poc la pell del teu coll amb les mans i marcar-hi les empremtes digitals lentament, lentament, fins no deixar aire entre espais i fer que els dos cossos es penetrin l'un a l'altre, que es fusionin, que s'identifiquin, que la pressió dels meus dits comenci a ser part de la llàgrima que et pinta la galta, a poc a poc, lentament, sentint l'eternitat promesa corrent-te per les venes que obstrueixo tan conscientment

 

 

 

 

 

-i la gran ombra de mai saber del tot en qui estic pensant

¡EL TIEMPO! ¡LA HORA! ¿¡QUÉ HORA ES!?

-"Si no p, llavors q"; però no "si p, llavors no q" -co ses que pas sen;
o m'esperes a la cua dels premis mentre algú altre et demana la paraula;
o pàgines en blanc,
o decidir plantar-lo i que neixin colors que m'enceguin els dissabtes a la nit.


:|=

l'Espera

aquest

és el punt on dues paral·leles es creuen.

Lapideu-me!

Mateu-me amb els maons de què estic feta!

Frida Kahlo - La máscara, 1945

la verdadera causa del hundimiento del

 Titanic

      La verdadera causa del hundimiento del Titanic es que no hay causa verdadera. Unos dirán que navegaba muy rápido y no dio tiempo a ver el iceberg contra el que iban a chocar. Otros, que fue un error del timonel.

      También hay versiones que dicen que había muchos pasajeros para tan poca seguridad, que las condiciones del barco no eran las adecuadas, que alguien pisó mal el freno, que no miró al cruzar. Te dirán que se lo dejaron encendido sin querer, que nadie se acordó de que lo habían puesto allí, que quien fuera salió un momento a la calle, que lo que pasa dentro de la mente humana es inexplicable o que el movimiento de las mareas también influye. Te dirán que es problema suyo, no tuyo, que falta algo, que falla el sexo o el día a día, que una tarde accidentalmente se cruzó con otra persona o sencillamente que no pasa nada en general, pero da igual, porque la verdadera causa nunca está cuando se la necesita.

E. Cardenal - Hola mono

a vegades pensa en la meva mort

dividim el temps en trossets,
posem nom als trossets
un dos tres
i llavors
trucutún.

cuc

(egem)

ara comencem a apropar-nos: 

la vostra mà i la meva cara, la vostra cara i els meus dits, ara, tot just ara; 

aproximacions, 

sempre fregant el quasi (i és que "la biologia fa unes coses!"-em diu, ara que sóc el punt de trobada); 

però aprendrem a saber-ne, potser, no ho sé; 

jo, qui sap, o vosaltres, potser, potser n'aprendreu; 

que això deu ser genètic (i jo no sóc pura raça, ja ho sabeu); 

però aprendrem a saber-ne, aprendrem a apropar-nos, a saber-nos les cares i els gestos

després de tant de temps sota mateixos sostres; 

aprendrem a mirar-nos, a palpar-nos amb precaució, sempre massa a poc a poc,

i acostarem placentes, i identificarem les imperfeccions de cada la.

fer-nos nostres

no m'agrada gens rapar-me el cap ni fer gintònics ni pintar-te el braç amb un boli bic ni la llimona a la paella ni fer cafès sola a bars de sant antoni ni notar que les mans se'm pelen ni menjar tanta xocolata ni seure davant del piano ni esperar alguna cosa ni que el metro s'aturi tanta estona a cada parada ni llevar-me tan d'hora ni aquest fred als llavis ni perdre el compàs ni deixar de recordar-me de quan sèiem a la plaça ni pensar que què estic pensant que estic pensant que què estic pensant que no sé què estic pensant en què estic pensant no sé què no sé que què no sé què xe que re que què que no sé si demà mirarem la llar de foc.

si hay espaldas azules

una mano aleatoria

adiós

éxtasis de otoños

y tantos maniseros

me pregunto por qué

todo en un instante

es triste

y necesario

eduardo mazo

em fa aquell mal de cap de quan el cervell pressssssssssssssssiona per sortir del crani
(i com esquitxa)

(mes) pieds

vol i dol
amor i odi
explosió i calma
que no són contraris sinó 
causa i efecte

i, a vegades, sants sopars.

fins a quin punt vull més del que veig
fins a quin punt em serveixes
fins a quin punt puc entregar-te'm
la cuixa, donar-te la cuixa; donar-te el rebuig d'aquesta mirada
fins a quin punt puc tenir-te respecte
fins a quin punt vull conservar la teva dignitat intacta
fins a quin punt puc saber si era jo qui et mirava tant abans d'ahir
fins a quin punt puc parlar-te de mi
fins a quin punt em preguntes
saber què vols, o pitjor encara: saber què vull
fins a qui punt puc obviar-te d'un dia per l'altre
la importància, el pes; poder-hi creure
fins a quin punt puc deixar de cantar amb tu i cantar sola els silencis que tant ens delataven
no creure-hi mai més, escriure't en nom d'altres, menysprear-te
fins a quin punt
o decidir quan acaba el joc;
higiene

"durant aquest silenci he marxat a gratinar macarrons" si és que hi ha silencis productius, clar, clar, perquè "et volia tallar la orella però no em vas deixar". si cremo la conversa què passa? llum, foc, destrucció; que saps que mai ha estat calma, va, com t'ho dic? vols te? no, no, millor unes galetes. Però vigila amb les molles.

(espacio para la foto carné)

            

yes, yes,

that's what

I wanted,

I always wanted,

I always wanted,

to return

to the body

where I was born

A. Ginsberg

em quedo a dalt, mirant l'aigua, sucant-hi els dits del peu, mullant-me el clatell, tirant-hi pedretes. l'aigua; l'hòstia ben donada, la bufetada. violeu-vos. és tan tard. diu que cal c-aure fins al fons (la llaga, la llaga) per tornar a

que insípid aquest matí

in-sí-pid

in-co-lor

inodorotincpipí

me la bufa tot, bufa, bufa i demana un desig. ni el blau del cel no em treia aquest avorriment. que insípid que monotemàtic tot uníson. la pputa voluntat entre els teus dits i els meus; però què més dóna. la voluntat és l'aigua de la piscina que miro i llavors em quedo a dalt, no m'agrada l'aigua -menteixo mentre penso en klisidi. no m'hi tiro. o les cordes. les cordes escanyen. no sé pinçar-les, jo sóc més de percudir. (la cara). que pesat que cansat que avorrit que monòton aquest color

omplim la piscina -es donen la mà per consagrar el pacte. 

puta pianista de merda.

me les forado per tots costats:
per les parts que les fan estranyes -més forats,
fins que ja no me'n quedin -més forats.

caçada al vol
-amb aquella tranquil·litat tan inquietant.

entre broma i broma,
una coma

broma, broma

una coma

,

/suspə'za/

 

 

clar, és que no t'hi veus, "i això que no ets miop!" (geranis on, diu?); 

sovint t'escanyaria si no fos perquè sempre te m'avances.

(la tendència a creure t'escup a la cara)

retrolaralàretrodrinksojamilkretromenjarperlespupil·lesnyamnyamretrofotosíntesialspassadissos
retroteusolhos

se m'acosta i em crida
- ets friiiiiiiiiiiiiiiiiida!

podem fer:

això o

pintar l'estació de blau(.)

cupiditas naturalis
(mentre m'agafa la pressa)

Ana Mendieta - blood sign #2

les dents o els cabells d'algú a qui no he olorat mai, el seu cop de canell,

la seva manera de separar els colzes del cos i dir:

xe-que-re-que

"¿Qué quiere decir esto? Nada, una taza de té."

distàncies tan precisament traçades
per deixar marge al dubte










-vagament.

la sorra seguint envaint 

 tots els trossets de jo

 que tinc escampats

per (aquella) habitació,

 (i les seves punxes

 

i aquell vent)

Aquests ulls d'endins, tan de cigarreta entre els dits, tan de jaqueta de cuir, tan discrepàncies arreu, tan que si em tiro un pet creo energia, tan arrecades a la orella, tan que què més dóna, a qui cony li importa?! Que només m'han mirat tres vegades o quatre -"Punto de apoyo uno".

                                        Cortadme las alas, ¡cortádmelas!

Pregunto que què tal el pebrot verd i sentencia:

 - L'espectacle es diria (pausa teatral) Quartet.

i és requisit recordar que "Punto de apoyo dos".

Després: s'obrí una pausa eterna i imminent.

Viure després, C. Torner

  no puc captar els vostres silencis, no els assimilo; només m'emboliquen i vosaltres m'aneu quedant lluny, com la resta de veus

mai acaba prou malament.

un dos tres quatre
un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

un dos tres quatre

-el peu, el peu, el peu!

(o su pierna)

(ai, no, això-ara-no)

l'u, el peu, el tres i el peu

un peu tres peu

un peu tres peu
un peu tres peu






un peu tres peu

 

 

 

 

 

"Pero pintar, pintar todo esto está hoy fuera de mi alcance"

-Frida Kahlo

 

                                     sovint

                                                              l'Helena

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
i és que a vegades les us omplen tota la boca

mentre a fora

- Y, como tendrán casas comunes y harán sus comidas en común, sin que nadie pueda poseer en particular nada semejante, y estarán juntos y se mezclarán unos con otros tanto en los gimnasios como en los demás actos de su vida, una necessidad innata les impulsará, me figuro yo, a unirse los unos con los otros. ¿O no crees en esa necesidad de que hablo?

- No será una necesidad geométrica -dijo-, pero sí erótica, de aquellas que tal vez sean más pungentes que las geométricas y más capaces de seducir y arrastrar grandes multitudes.

Plató, La República, libro V

tinc gana, però això és bastant irrellevant quan pots fer la fotosíntesi entre classe i classe, mentre t'espero i tu no véns perquè ets a la vida que no conec. el sol em fa calor; i és que de sobte m'he oblidat del jo de fa una estona, que era jo però no és ara i si l'oblido no sé on és. 

                                - Sisplau, sisplau, Sol, que no m'hi veig. 

el món cau a un punt negre que, a part de ser el temps pintat al meu front, ara és l'escepticisme inevitable. passem d'universals a concrets i tu ara ets un concret; ets un argument inductivament vàlid, perquè suportes la veritat del meu tu però fent-lo problable, només. seríem una fórmula contingent? contingències, tu, que fort, i que fort conjugar en plural i en condicional, perquè per fer condicions cal un fet i per un fet cal una causa (o dues o trenta) que ara sento (a vegades) entre els dits i que tinc por de perdre o que em caiguin. caure, com el món al punt negre o a l'escepticisme que deia mentre veia dues monges aturar-se davant d'un aparador de sabates.

si el que és fàcil
si el que és difícil
si el que és fàcil és
si el que és difícil no ho veig

a poc a poc, a cop a cop

palpar la distància entre
això i                                                                                                                                             jo

deixo de ser orelles per ser veu;

i sóc veu

i sóc la profunditat dels meus pulmons projectada a la teva (pputa) presència.

Sec. 

Parlo. Somric. Espero. Entres. Veig.

Parlo. Somric. Miro. No mires.

Parlo. Somric. Mires? Miro. 

Mires. T'he vist.

Des de dalt de l'armari

I em veig

Ajaçat al llit

Estirat dempeus

Recollit en sec

Ajupit dansant

Assegut en res

Astorat volant

De genolls estès

Patinant pel pis.

Truquen al timbre

Obro

I arribo a casa

Entro i pujo a l'armari.

Des de dalt de l'armari

I em veig.

                                Jaume Sisa

a vegades passa que en saps i a vegades passa que
"-yo, como buen felino, piso la mierda."

ulls
de saber-te
teus olhos, teus olhos
jo a tu et conec (?)

 i seguir inflant els pulmons fins notar que quasi exploten

440

dona'm un la

així ja tindré un punt, un centre mentre

m'acosto a una massa densa,

una massa densa que s'acosta i m'assimila quan

em menjo l'aire entre el jo i això

i sense arribar a voler-ho

el desig i el rebuig

m’empenyen i densa

m’escup 
i jo m'allunyo lluny lluny lluny-o

veient encara una massa densa

una massa que he estat jo fins que 

sóc aquí i veig la massa

i la massa és més lluny

lluny

llunyo i m'allunyo

i la massa és un punt

i la massa és el meu centre

i sento un sol la

(sol la)

l'únic que sento

que és ara aquest punt

el la que assimilo

fins que no és.

-tiens, prénez une cigarette

right? wrong? what to do?

what to do si això ens cau del cel i de sobte seiem en rotllana
com tornant al dia en què ens apreníem els nostres noms

a poc a poooooooooooooooooooooooooooooooooooc a poc a poc

(no tinc ni puta idea de qui ets però fa molts anys que sé la teva veu)

i've got nothing to say, i will fight to survive, wish i wasn't so shy i un llarg etcètera

i llavors "jo a tu et conec, 

jo a tu et conec"

que no són arbres

que això són marbres genealògics

-i ens quedarà allò tan petit i tan fosc, tan tancat en una cambra, tan untat de tu i de mi potser sense acabar-ho de voler-

culos ranísticos haciendo pliés -no sé si m'explico.

One day I met a guy that (sit) sat (sut) in front of THE PIANO and then I

and then I

ai

ai, ai, ai, ai

Es lo mismo pero no es igual

-Heidegger

no reconec aquesta puta habitació

ai uònder uitx nòutbuc ai uil txús

pim pam pum m'empenys i m'estires les mànigues de la camisa

que avui m'he mudat que avui vaig de gala jo mai entenc una m

eeeeeeeeeeeerda mentre penso que som letals letals de metalls

 d'espases i dagues pam som com cicuta tot creeeeema cremat

ben endins tot cremat

(im)mòbil

torna, 
el món (a poc a poc) torna al punt que fa tant temps el va escopir

Gon

sense fer-ne trossets

dolorplaer

Em llevo a Barcelona, no dormo a Figueres

No em llevo Figueres, m'adormo a Girona

Em desperten a Girona, torno a Figueres, dormo a Cadaqués

Em llevo a Cadaqués, torno a Figueres, dormo a Barcelona

torno a Fi

No rain, no rainbow
M'acaben de co-nèi-xer i ja em donen pel sac (i riu)
Aquest vent us deixa fets caldo.
Ja ets prou filla de puta, tu?
Com és que faràs? És que tinc ganes de cagar.
Collons, tu mai parles de tu. I prou que ho sé, prou que ho sé, prou que ho sento.
(Ups, quants silencis.)
Miau.
Toca, toca, palpa-li la panxa i el pit i l'esquena i calla i dorm que això pot acabar fatal.
Ui, m'he adormit a dos sofàs.
Me'n vaig i no saps què dir-me
- adéu, maco, un plaer, sí, ja ho sé, què?
Mira com calla, mira, mira,
vols foc?

"Porque en realidad él no le podía contar nada a Traveler. Si empezaba a tirar del ovillo iba a salir una hebra de lana, metros de lana, lanada, lanagnórosis, lanatúrner, lanapurna, lanatomía, lanata, lanatalidad, lanacionalidad, lanaturalidad, la lana hasta lanáusea pero nunca el ovillo."

Cor

tá

zar

ocaso en mi piano

(oscuro oscuro se queda oscuro

ocaso en mi piano oscuro

escondo en mi piano ocasos

oscuro te veo oscuro)

-vull 

tocar-te la cara estirar-te la pell de les galtes ficar-te els dits als ulls arrancar-te pèls de les celles 

anar a un concert i cantar més fort que ell o ballar més fort que ell o plorar més fort que-

(ho poso a l'inrevés per si algú em vol mirar les calcetes o per si)

algú
trenca
això
-això és una pau de veus i cordes sonant per mi-
algú
arriba
i de sobte és imposició
im
po
sat davant meu
i els meus timpans
s'irriten
d'haver-se de moure
altre cop
altre cop
em mirava
buscava la pell que m'envolta el crani
no em mirava
(doncs)
algú
trencarà
aquest
això
d'ara.

He mirat trenta-tres vegades les mateixes pupil·les i no sé per què somriuen. De lluny puc notar-te lluny, d'aprop només sé el teu silenci de por i de cec que es deixa caure. Només. Es deixa caure. Faig olor del cafè que m'has vist beure, en silenci, com sempre, en silenci. I les vides dels altres passen de pressa per les finestres de tanta llum i tanta pau. No conec la teva pau de cec de mut de lluny de tanta voluntat pressumptament inventada. 

"gall, gallina o poll?"

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

canta i plora i no té dits perquè els porcs mai han tocat el piano té por

d'enyorar-te pare pare algú parlava darrere meu darrere seu parlaven

del sempre jo mai dic sempre i ha dit sempre quan ha dit mai quantes

cordes quantes cordes no té dits

 uuuaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaa

   salve salve salve regina

amaneix-me una mica d'oli una mica que marxen i em quedo o

marxo i no tinc dits no me'n queden no tinc dits no toques el

piano